Treballs d'acabat del cuir: el greixatge

El cuir, un cop sec, esdevenia un producte dur i sense flexibilitat. La suavitat, flexibilitat i tacte requerits per cada tipus d'aplicació a què anava destinat el cuir s'obtenia en l'operació de greixatge. Els productes més emprats eren grasses animals, olis de peix o una mescla de tots dos.

Les adoberies de Lleida abans de la seva musealització

Treballs d'acabat del cuir: el tenyit

L'acabat és el conjunt d'operacions destinades a donar-li a la pell la presentació desitjada. Cal recordar que la pell és translúcida i que durant segles el color de la pell havia estat moltes vegades el color dels adobs emprats. A Lleida, les adoberies tenien uns petits clots circulars on suposadament s'hi farien operacions de tenyit.

L'adob

L'adob de les pells en època preindustrial podia fer-se mitjançant diferents sistemes: amb sustàncies minerals, vegetals o amb oli, sense que siguin excloents entre ells, és a dir es pot donar més d'un sistema convivint al mateix espai. El procés consisteix a submergir les pells en uns clots plens d'aigua i d'altres elements perquè les substàncies tàniques (en el cas de l'adob vegetal fet amb escorça de pi o roure) travessin el gruix de la pell i quedi adobada i convertida en cuir. Aquest procés podia arribar a durar fins i tot un any.

Adoberies del Marroc



Hem passat dels mil visitants!!!

El Jordi, l'Arnau i la Blau amb les seves famílies ja són visitants mil·lenaris!!! A poc a poc formarem una gran família. Esteu convidats!

Ho van passar d'allò mes bé!!!

Treballs de ribera IV: desencalcinat o alum

Un cop pelades i descarnades les pells, se subnergien en el clot o dipòsit de l'alum omplert amb una solució d'aigua i excrements d'animals. Aquesta operació consisteix en un àtac biològic a la substància proteica de la pell, per l'acció dels ferments amb l'objectiu d'eliminar la calç que restava de l'anterior procés d'encalcinar, i deixar les pells preparades per al seu adob.

Adoberia del Marroc

Treballs de ribera III: encalcinat

Després del remull i el raspat a la post, de les pells, aquestes s'introduïen en els calciners on hi havia aigua i calç (dipòsits de fàcil identificació per la presència de restes de calç enganxades a les parets). L'efecte alcalí de la calç provoca el despreniment del pèl, elimina l'epidermis, infla la pell i emulsiona el greix natural. Passat uns dies, les pells es treien dels dipòsits i tornaven a passar per la post on es raspaven per treure les restes de pèl exterior i de carn interior, que quedaven de l'encalcinat.

Adoberies de Fez: encalcinat de les pells

Restes d'un calciner a les adoberies de Lleida

Treballs de ribera II

Després del remull, una vegada rehidratades i netes de sang i de brutícia soluble, les pells, es fendien o no (doblegar o tallar en peces i treure les parts no aprofitables com la cua i les potes). Si la pell ho necessitava es ferrejava sobre la post (cavall de fusta sobre el cual es raspaven les pells) per deixar-la neta de cascàrries, fina, llisa i amb els porus oberts.

Treballs de ribera

Consisteix en la neteja exhaustiva de les pells i la seva preparació per a ser adobades.

El remull és el primer treball de ribera: les pells de l'escorxador arribaven seques o salades. El remull és una operació que consisteix en la rehidratació de la pell, o sigui, tornar la pell al seu estat inicial. Les pells es submergien a l'aigua d'un petit riu, una sèquia, un reg o en un dipòsit de remull. A les adoberies de Lleida és fàcil suposar que els blanquers feien aquesta tasca a la sèquia d'Alcarràs que passava davant el tancament fluvial de la ciutat i les adoberies. Com ja em vist i havia una porta per accedir-hi.

A les famoses adoberies del Marroc, es segueix fen el mateix procés des de la Edat Mitja; és una font important per poder il·lustrar tot el procés: