Tàrrega, adoberia del Molí del Codina

Les restes arqueològiques de l’adoberia del Molí del Codina, datades entre els segles XV i XVII, destaquen pel bon estat de conservació. S’hi localitzaren totes les estructures vinculades al treball de la pell, fet que permet un seguiment de tot el procés de l’adob, des del remull al tintat de les pells, passant pels calciners, l’alum i les piques de l’adob. L’adoberia aprofita un edifici preexistent de 202 metres quadrats de principi del segle XIV situat a la llera del riu Ondara. La riuada de 1644 cobriria de llims l’adoberia, que abandonaria l’activitat de forma definitiva. Els fangs d’inundació han preservat les restes del complex preindustrial fins a l’actualitat. Si vols més informació posa't en contacte amb el Museu Comarcal de l'Urgell a Tàrrega.

L’adoberia d’en Ginebreda de Granollers

L’adoberia d’en Ginebreda és l’única documentada arqueològicament de la mitja dotzena d’adoberies que hi havia hagut a Granollers. S’ha conservat amb prou entitat per esdevenir un centre d’interpretació, emmarcat històricament per la muralla medieval, la mateixa adoberia i la industrialització. L’espai museogràfic pretén palesar la importància de Granollers com a vila formada a l’entorn d’una cruïlla d’antics eixos viaris que va donar lloc, des d’almenys el s. X, a un mercat important, basat en l’agricultura, la ramaderia i els oficis menestrals, alguns dels quals relacionats amb el tractament de la pell. Aquests factors van actuar com a receptacle i impulsor d’un comerç que té la màxima expressió i projecció en el mercat dels dijous.

Mira l'enllaç a la teva dreta i visita-la!

Xarxa d'adoberies històriques de Catalunya

Granollers, Igualada, Lleida, Tàrrega i Vic són municipis que conserven importants testimonis i reste patrimonials relacionades amb les adoberies antigues de caràcter històric, moltes convertides avui en museu, centre d’interpretació o espai patrimonial. La suma d’aquests espais patrimonials permet una lectura àmplia i molt completa de l’evolució del treball adober a Catalunya, des dels períodes preindustrials fins a l’època contemporània. Alhora formen un conjunt d’un alt interès històric, patrimonial i turístic dins l’àmbit català, i cobreixen una àrea geogràfica àmplia, cosa que permet resseguir l’evolució del treball de la pell a Catalunya, des de ponent fins a llevant i del segle XIII al XX. La importància de les restes que es conserven ha impulsat la creació de la Xarxa d'Adoberies Històriques de Catalunya, que integra cadascun dels espais conservats i vetlla per millorar-ne la conservació, l'estudi, la investigació, la documentació i la difusió.

Si vols fer un cop d'ull al tríptic, descarrega-te'l a  la dreta!

Visites guiades

Servei de visites guiades a les adoberies de Lleida:

tots els divendres; cal apuntar-se al telèfon 973225428

Anima't!

Visites 2010

Durant l'any 2010 el nombre de visitants a les adoberies ha estat de 1223.

S'han beneficiat de visites guiades un total de 595 visitants dels quals destaquem l'Associació Agrupa't, Òmnium Cultural, Amics de la Seu Vella Fundació Aspros o la Brúixola, entre altres.

NOMBRE VISITES:

Juliol:          111

Agost:          280

Setembre:    257

Octubre:      292

Novembre:  166

Desembre:   117




L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat de la primera tinent d’alcalde, Marta Camps, i del subdelegat del govern, José Ángel Flores, ha fet balanç d’aquest nou espai turístic on es van localitzar restes que daten del segle XIII en bon estat, que servien per treballar la pell i que s’han recuperat.
Llegeix la notícia a la pàgina web de la Paeria de Lleida:
Notícies de la Paeria

L'assecador de pells

Tots els processos de transformació (remull, encalcinat, adob i tenyir) tenien lloc en medi aquós. Després d'aquest processos o entremig d'alguns era necessari que la pell perdés aigua. L'assecat de les pells havia de ser lent i a baixa temperatura. Per això les adoberies tenien un assecador obert al pis superior: van aparèixer abundants forats de bigues de fusta (horitzontals i inclinats) trobats en la paret del tancament fluvial, els quals haurien pogut suportar la balconada d'un segon pis destinat a aquest ús. El forjat d'aquest assecador es recolzaria en els tàbics/parets de separació construïts amb arcs de mig punt i llum tapiada com els documentats.

Interpretació de l'assecador de les adoberies de Lleida

(Servei d'Arqueologia)

"Cafeïna" de Lleida TV

Avui han vingut a gravar les adoberies i l'arqueòleg del Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament Xavier Payà els hi ha explicat que fan unes adoberies històriques al mig de la ciutat!