Tots els processos de transformació (remull, encalcinat, adob i tenyir) tenien lloc en medi aquós. Després d'aquest processos o entremig d'alguns era necessari que la pell perdés aigua. L'assecat de les pells havia de ser lent i a baixa temperatura. Per això les adoberies tenien un assecador obert al pis superior: van aparèixer abundants forats de bigues de fusta (horitzontals i inclinats) trobats en la paret del tancament fluvial, els quals haurien pogut suportar la balconada d'un segon pis destinat a aquest ús. El forjat d'aquest assecador es recolzaria en els tàbics/parets de separació construïts amb arcs de mig punt i llum tapiada com els documentats.
Interpretació de l'assecador de les adoberies de Lleida
(Servei d'Arqueologia)